Poble Lliure:

Rellegint Els altres Catalans, de Paco Candel, un llibre magnífic on s’expressa la necessitat que totes les catalanes ens entenguem, tant els nouvinguts, ell es referia a les persones migrants d’Andalusia, Múrcia, Galícia i Extremadura dels anys 60, de participar en la construcció de Catalunya i d’abraçar, sense oblidar els seus orígens, la llengua i cultura catalanes per no quedar socialment marginats, com els catalans d’origen de superar perjudicis i assumir a la nova població com a pròpia, per no viure d’esquena a la construcció d’una altra realitat de la societat catalana. Els anys 60 van passar, i els 70 i 80 i fins a data d’avui Catalunya i els Països Catalans anem reben diverses onades migratòries de persones que cerquen un futur digne per ells i la seva família, i així és com la vella necessitat d’entesa reneix i es construeix socialment Catalunya. És dins d’aquest paradigma de gran consens social on va néixer l’escola catalana als anys 80. Les famílies de l’àrea metropolitana van apostar per la immersió lingüística, juntament amb la comunitat de mestres i amb l’administració catalana. La normalització de la llengua catalana ha sigut i és un dels pilars per la cohesió social d’aquest país i bé que ho sabia el sistema polític hereu del franquisme. Tots els governs del Règim Monàrquic Espanyol, UCD, PSOE i PP, han assetjat, agredit i censurat la llengua catalana. Podríem trobar centenars d’exemples al llarg d’aquest 40 anys de pseudo democràcia borbònica, però em centraré en aquest darrer any i basant-me…

Font: Poble Lliure: La llengua: la lluita continua