Poble Lliure:

“A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat”, diu la dita. Però en Bernat que avui li tocarà fer d’estat espanyol, és un malparit que té acusades a més de 3.000 persones i gràcies a ell, gent a la presó i a l’exili. La cabrejada de l’independentisme convençut és monumental, veient el president de la Generalitat enviar-se floretes amb el cap major de l’ocupant i sentint com des de la presó es fan crides a acceptar qualsevol mesura per sortir-ne, ben legítim, però que deixa a l’estacada la credibilitat i coherència del moviment. Estem estupefactes i descreguts. Han aconseguit desanimar més de la meitat de la tropa, si més no, aquella que cegament ha posat totes les esperances en el front institucional i que havia respost durant aquests anys a les crides a ser-hi. Crec que una part d’aquest poble se sent traïda i això també ho heu de posar als vostres anàlisis, més enllà de voler recollir la part de l’electorat no convençut pel qual feu tantes giragonses. Els partits s’han vist amb la necessitat de gestionar l’autonomia intervinguda amb una borratxera de pragmatisme digne de la millor Convergència del Majèstic. Que si el Covid, que els desnonaments, que les tarifes de la llum, que havíem d’evitar més 155… Però que no veieu que això persistirà mentre seguim sota el domini d’un estat que ens vol només per aconseguir majories parlamentaries al govern de Madrid, per llavors, fer-nos arribar unes molles més? És l’hora…

Font: Poble Lliure: Abans de la taula, cal més feina