Poble Lliure:

Quan vam començar a sentir a parlar dels Fons Europeus, les filtracions que venien de Brussel·les ja anaven aparellades amb un missatge clar cap a l’Estat espanyol: la seva recepció estava condicionada a determinades reformes, particularment el mercat de treball i les pensions. La primera qüestió serà un dels impediments per a la derogació de la reforma laboral. Malgrat que la ministra Díaz manté que ho farà, cada dia es fa més difícil creure que es restabliran les indemnitzacions per acomiadament (el PP les va reduir de 45 dies per any treballat a 33), els salaris de tramitació (en cas que denunciïs el teu acomiadament, aquests salaris són el que cobres des que et van fer fora fins que surt la sentència) o fins i tot la necessària autorització administrativa per als ERO (que el Govern tingui l’última paraula per permetre o no aquests acomiadaments massius). Pel que fa a les pensions, els canvis es concreten cada vegada més i aviat es convertiran en llei. De fet, tenir un Govern del PSOE és la millor garantia que aquestes contrareformes tindran menys contestació social. Més encara si també neutralitzen Unides Podem perquè formen part de l’executiu. Les pensions han anat patint retallades d’ençà que el 1985 el PSOE va allargar la base de càlcul, que fins llavors eren els salaris dels últims dos anys i van passar a ser els últims vuit. Ara anem pels 25, una altra contrareforma introduïda precisament pel PSOE el 2011, amb el suport de CiU i…

Font: Poble Lliure: Piràmides, sindicalisme, banca i pensions